Diàleg amb Gaël Faye

La filosofia és diàleg des de Sòcrates. El diàleg no requereix dels practicants més que disposar de les eines per al diàleg (argumentació, sense fal·làcies, retòriques buides ni paranys o mentides), d'idees pròpies, de reflexions elaborades per un mateix, i de conèixer i respectar les normes del diàleg. No sempre dialoguem filosòficament, però sempre que fem filosofia dialoguem, ni que sigui, com va dir Plató, "un diàleg de l'ànima amb si mateixa". Si voleu saber quina és la diferència entre un diàleg qualsevol -això que sembla tan difícil d'aconseguir en l'àmbit de la vida sociopolítica a hores d'ara- i un diàleg filosòfic, podeu consultar aquí la proposta d'Irene de Puig, durant molts anys coordinadora del projecte Filosofia 3/18. 

El diàleg, fins i tot quan és interior, exigeix un altre, un desdoblament i alhora un reconeixement de l'altre com a semblant. El diàleg posa a prova la nostra convicció democràtica, perquè l'altre ha de ser un igual per poder dialogar, i també perquè té unes regles, unes normes, unes "lleis" que tots els participants acorden respectar i complir. No importa si la condició socioeconòmica ens "desiguala": la condició del diàleg és la igualtat i aquesta també és igualtat en el deure de complir i fer complir les lleis. Per això Sòcrates insistia que no tenia alumnes, sinó amics, perquè l'amistat era l'única relació entre iguals en l'Atenes de la seva època. Per això Sòcrates no va desobeir les lleis d'Atenes, ni tan sols quan van anar tan en contra seva que perdia la vida. Per tant, per dialogar calen dos amics que comparteixin l'objectiu del diàleg que, si és filosòfic, és la recerca compartida de la saviesa: de la veritat, del bé i de la bellesa; i que ho facin en un marc comú conegut per tots dos, i acceptat. 

Quan el Servei Educatiu del CCCB ens va oferir l'oportunitat de participar en el diàleg amb Gaël Faye, ens vam apressar a aprofitar-la. El diàleg ja era atractiu per se, per l'interlocutor.  Però aquesta professora de filosofia estava, com sempre, convençuda de que l'activitat podia ser una activitat amb un enfocament filosòfic. Tot plegat es tracta de fer filosofia fora de l'aula.

Aquí teniu el vídeo de la xerrada. Fixeu-vos bé en el minut 40: una alumna de 1r de batxillerat, Ionela Bageac, va fer la primera pregunta, des de la seva experiència, des de la seva reflexió. Amb sinceritat i senzillesa. 

Tots els alumnes de 1r de batxillerat van seguir el diàleg amb molta atenció, com es pot veure a les fotografies que va fer la Gemma Bello, professora acompanyant.

Un dels moments més entretinguts i que van suposar una sorpresa, va ser quan una alumna li va demanar que cantés i ell va demanar si hi havia algú entre el públic que ho fes bé. El resultat el podeu veure al vídeo i aquí, també gràcies a la Gemma Bello. 

Hi havia, però, una feina, un treball individual o en grup de dos que havien de fer a partir del diàleg amb Gaël Faye. Potser us sembla poca cosa, però estava pensada per fer pensar, sobretot per a recollir algunes de les espurnes de pensament que sorgissin a partir del diàleg amb Gaël Faye, entre els companys que feien la feina plegats, entre un mateix i el silenci. 

Els resultats han estat agradablement sorprenents. No calen comentaris: n'hi ha prou amb que llegiu les preguntes proposades, tal i com es demanava a l'activitat 2. 

Preguntes sobre la identitat: 

• Què és la identitat? 
• Podem tenir dues identitats? 
• És social la identitat? 
• Què és el que ens fa a nosaltres mateixos? 
• La identitat és "un moviment"(definició de G. Faye)?
• Es pot viure sense identitat?

Preguntes sobre la naturalesa humana: 

• Som bons o dolents per naturalesa?
• Què ens fa ser tan semblants i tan diferents?
• Per què ens afecta més el que és negatiu que el que és positiu?

I van seguir fent-se -i fent-nos- preguntes metafísiques, ètiques, sociopolítiques...: 

• Hi ha una realitat comuna per a tothom? 
• Tothom veu la realitat tal com és? 
• Tot el que passa, passa per alguna raó? 
• Tot passa per alguna raó o som la raó de que tot passi? 
• Som lliures? 
• Som responsables de la nostra 
• Quin és el perquè de tot? 
• Què és viure? 
• Si tots pensèssim igual, seria millor el món? 
• Quin és el sentit de la vida? 
• Què és bo i què és dolent? 
• Què és el record? 
• Com hem d'actuar? 
• Què és la por? 
• Què podem arribar a fer per por? 
• Què és el temps? 
• Les persones canvien? 
• Com és una infantesa "normal"? 
• El racisme s'ensenya? 
• Està bé amagar la veritat? 
• Poden ser objectives les ideologies? 
• Es pot ser feliç en la ignorància?
• És important el silenci?
• Podem conviure sense normes?

I la guerra, especialment la guerra els va impactar molt a tots i la vida descrita per Gaël Faye després de la guerra: 

• De què és conseqüència la guerra: dels nostres actes o de les nostres idees? 
• Es pot trobar felicitat a la guerra?
• Què és el mal? 
• L'enemic: el busquem o el tenim? 
• És just conviure amb el teu enemic? 
• Tenen sentit les guerres? 
• On es troba la pau?
• Es pot entendre la guerra? 
• Sempre és possible el perdó? 
• Es pot perdonar a un criminal? 
• La guerra pot portar alguna cosa bona? 
• Si la guerra existeix, també existeix la pau? 

Dedicat a tots els adults que afirmen que no pensen i que no s'interessen per res els joves. Dedicat a tots els adults creients en l'evangeli posmodern de les emocions. No hi ha res més explosiu que la reflexió. 

Diria que aquesta petita experiència demostra que fa falta realment poc per obrir les portes de la seva reflexió i donar un espai a aquesta en forma de treball de classe no és que sigui innovador, és que hauria de ser una obligació de tots els aprenentatges. 

Seguim, però, amb els resultats de l'experiència del diàleg amb un altre que venia d'un altre món i ens explicava altres experiències ben diferents de les nostres. 

En una activitat es demanava si podien establir algun paral·lelisme entre la vida i l'obra de Gaël Faye i la seva. Hi ha moltes respostes que mereixen ser llegides, però d'entre totes elles, cal destacar la de Malika El Guerche: 

Jo realment he viscut auest sentiment de no saber a on pertànyer. Vaig arribar a Espanya amb vuit anys i vaig passar d'una cultura, una religió, uns hàbits coneguts per mi a altres completament diferents. Vaig haver d'adaptar-me, canviar coses de la meva vida. I quan anava de vacances al Marroc, també estava obligada a canviar altres coses. Això em va fer pensar: qui sóc realment? La persona que sóc aquí, a Espanya, o la que sóc al Marroc? 

Però després em vaig adonar que no era només una d'aquestes parts, sinó les dues. Perquè encara que semblava que era una altra persona quan estava en un lloc o en un altre, en realitat només deixava una part de mi a un costat per destacar l'altra part. 

Al final es demanava què havien après. Algunes respostes destacades poden ser les següents.

La de Samuel Cervantes, per exemple: La xerrada em va agradar molt i vaig aprendre sobre esdeveniments com el genocidi a Ruanda, el conflicte entre els tutsis i els hutus. També vaig aprendre que Burundi havia estat francesa i que per això ell es va poder exiliar a França i emprendre una nova vida i arribar a ser la persona que ara és. 

O la d'Omar Verdezoto i Ionela Bageac: La nostra identitat la fem nosaltres mateixos. Provenir de diferents països s'ha de veure com una cosa especial, i hem de fer de tots els rius un de sol. 

I per acabar, la resposta de Malika El Guerche: He après que de vegades en aquest món la gent t'obliga a portar una etiqueta o una altra, com si no poguessis tenir més d'una qualitat, més d'una característica que et defineixi. Però que en realitat tots nosaltres som una fusió del que ens defineix, de totes les nostres parts positives i negatives, de la nostra llengua, de la nostra religió, etc...

La gent pot fer coses que en altres circumstàncies no faria. Hi ha persones que viuen en bombolles i no s'adonen, o no volen adonar-se, del que passa al seu voltant fins que la bombolla explota i s'adonen bruscament de la realitat. 

De vegades es necessita un moment de silenci per poder pensar amb claredat, i la lectura i l'escriptura són el millor mètode per gaudir d'aquest moment. He après que a través del silenci podem escoltar i entendre els nostres pensaments més interns. 

Desaprofitar tot aquest potencial, no us sembla que no hauria de passar mai?