dimecres, 21 de febrer del 2018

Això de l'amor a filosofia de 4t ESO

Durant dues setmanes parlem de l'amor a les classes de filosofia de 4t d'ESO. Motiu? Aquesta celebració importada de la diada de Sant Valentí  ens ha servit, no d'excusa, sinó de molt bona raó per tractar el tema i fer el que correspon a qualsevol classe de filosofia: explorar el significat del concepte, mostrar el seu caràcter històric, analitzar les diferents nocions existents i els arguments que critiquen alguna concepció determinada, entendre propostes contemporànies i portar-ho així com ho hem treballat (deconstructivament i crítica) a l'experiència dels alumnes. 


Hem començat pel primer concepte d'amor rellevant que apareix en la història de la filosofia. L'autor del qual va ser Plató, qui si no! Maite Larrauri explica amb molta claredat com hem d'entendre l'amor platònic. I entre tots es treballa a classe amb aquestes activitats

La qüestió es complica quan ens decidim a tractar el concepte vigent per excel·lència si hem d'atendre a pel·lícules, novel·les i cançons des del s. XVIII fins avui dia: parlem de l'amor romàntic des de la perspectiva crítica i irònica que ens aporta Alain de Botton. 


I tornem a proposar unes activitats de comprensió, aquestes força més complicades. En l'aplicació a l'aula es posa de manifest que la idea d'amor que els estudiants tenen acríticament assumida és la de l'amor romàntic. Resulta curiós observar les dificultats que suposa qüestionar aquest mite del pensament contemporani. 

L'esforç dels estudiants és evident. Que el tema interessa, també. Però, on volem anar a parar amb tot això? La teoria no ens serveix per a la nostra pràctica? Com podem posar a prova les idees sobre l'amor? Com que els experiments d'aquesta mena és preferible fer-los amb gasosa, treballem aquest cop a partir d'un capítol de Merlí sobre l'amor en el qual ens exposa les idees de S. Zizek, també crítiques amb el concepte d'amor romàntic, alhora que implicades en la nostra vida actual. La metàfora és la basura, perquè aneu preparats. Zizek sembla fet a mida per un personatge com Merlí. 




El treball proposat sobre el capítol combina la comprensió de les idees amb l'anàlisi de les relacions personals expressives d'algun tipus d'amor. Sense que ho digui el guionista, ressona l'obra d'Eric Fromm, L'art d'estimar, que potser podríem posar com a llibre de lectura algun curs. 

I després de tot això, què més? Després de tant rumiar, què ens queda per fer? Un examen? Ni parlar-ne! Perquè precisament de parlar es tracta el que ens queda: practicarem un cop més el diàleg filosòfic. Què és això: ni un debat, ni una conversa, ni una discussió, ni un diàleg. 

En parlem i en veiem a una altra entrada del blog. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la teva participació al nostre blog!