dimecres, 4 d’abril de 2018

Dones filòsofes

Amb aquest nom hem fet una miniexposició al passadís que porta al Departament de Socials, on es troba integrat el Seminari de Filosofia. La raó? Donar a conèixer algunes de les dones que han fet aportacions al pensament filosòfic i que encara avui dia, no només no formen part del currículum obligatori d'Història de la Filosofia, sinó tampoc de la majoria les obres clàssiques sobre el pensament filosòfic. De fet, ja fa anys que assistim a l'intent per escriure una Història de les dones filòsofes. Estem encara en la fase de la inevitable reivindicació. Algun dia, formaran part, com correspon, de qualsevol Història de la Filosofia. Sense més. 

El punt de partida ha estat la presentació del llibre que van elaborar tres professores de filosofia, un projecte que va promoure la Diputació de Barcelona, quan els projectes que es promovien eren inclusius i reivindicatius. 




Dones filòsofes de fidel.san

Els alumnes organitzats en equips fan un "concurs" en el qual han de trobar les respostes a les preguntes i respondre a la qüestió que es planteja al final. Aquest és el qüestionari proposat. 

Cada encert suma un punt, un error resta i una pregunta que es deixa en blanc no puntua. L'activitat no té com a nota únicament la puntuació obtinguda, sinó que ha estat pensada com a activitats d'avaluació competencial, en coherència amb els criteris d'avaluació. 

Aquí els podeu veure en la segona sessió del "concurs". Hi haurà premis, per descomptat, però d'això no diré res per no espatllar el factor sorpresa!


dilluns, 2 d’abril de 2018

Preparant-nos per fer dissertacions a 4t d'ESO

Per començar la feina sobre la dissertació filosòfica, estem treballant a partir d'un CONCEPTE triat pels alumnes d'entre un conjunt de conceptes proposats.

Els grups de treball han triat els següents:

FILO 1
  • La justícia: Mariona, Jaume i Daniela
  • El poder: Valeria, Pau i Johan
  • La llibertat: Karen, Laura i Marcos
  • El dret: Paula, Xènia i Mehdi
FILO 3
  • El poder: David, Leyre i Julia
  • La llibertat: Marta, Oscar i Ainhoa
  • La justícia: Paula, Shahed, Marina i Mònica
  • El bé: Marcos, Gisela, Yaroslav
  • La democràcia: Cristina, Laura, Raquel

Procedim per fases el treball que ens ha de portar a elaborar una dissertació individual i avaluem el que cada fase té d'específic. 
Si hem de fer ensenyament/aprenentatge competencial i avaluació contínua, no podem tenir només o preferentment en compte el resultat, sinó pensar bé el procés i aprofitar per treballar les diverses competències de l'ESO. Per això cal posar-les en joc. 

FASE 1: RECERCA/ TREBALL A L'AULA

Els estudiants busquen a llibres de text i revistes de filosofia les idees principals per a:
1.- Definir el concepte
2.- Identificar diferents tipus, si és el cas
3.- Trobar les relacions amb altres conceptes, cosa que suposa:
  • definir els altres conceptes
  • explicar la relació
4.- Formular problemes i preguntes al voltant del concepte
5.- Aportar solucions als problemes i respostes a partir de la tradició filosòfica

FASE 2: PRESENTACIÓ

1.- Presentació escrita.

Caldrà presentar un treball escrit resultat de la feina del grup. Aquest treball ha de tenir els apartats següents: 
  1. Introducció, on es presenta el treball: perquè s'ha triat aquest concepte, quin interés personal i cultural, social, etc...justifica la seva investigació; com s'ha fet el treball, quines han estat les dificultats, com s'han superat, què ha aportat el treball amb els companys i companyes
  2. Desenvolupament, seguint els apartats el guió de la fase de recerca: definició i tipus, relació amb altres conceptes, problemes i preguntes, solucions i respostes
  3. Conclusió, de la feina feta. Com no és un treball de TESI, en la conclusió cal explicar detalladament el que s'ha après, què ha estat inespertat, sorprenent, etc. 
  4. Valoració del treball cooperatiu: es presenta l'avaluació a partir de la graella que facilitarà la professora.

Aspectes formals de la presentació escrita:
  • Tipus de lletra Arial i mida 12 punts
  • Text: justificat
  • Separació d'un espai entre paràgrafs
  • Títols en majúscula i negreta
  • Sotstítols en minúscula i subratllat
  • Numeració dels apartats i de les pàgines
  • Índex segons paginació abans de la Introducció
  • Per cada apartat, un full nou

2.- Presentació oral

Es pot fer amb diferents modalitats de suport visual: esquemes a la pissarra, presentació amb ppt o altres (Prezi, Vídeo, etc). La durada no ha de ser superior a 15 minuts. 
Se seguirà la graella de coavaluació facilitada per la professora.

FASE 3: DIÀLEG

Els estudiants proposen preguntes al voltant dels conceptes treballats. Es tria UNA de les preguntes. Es dialoga a partir d'ella seguint les normes del diàleg que coneixen els estudiants. 

FASE 4: DISSERTACIÓ INDIVIDUAL

Cada grup proposa dos preguntes del seu concepte i les anota a la pissarra, com els altres companys a la seva llibreta. 
Seguint les normes de la dissertació, de la qual ja es va fer una prova a partir del concepte d'AMOR, s'elabora una dissertació individual. Cada estudiant tria la pregunta de la seva dissertació. 

Criteris d'avaluació

FASE 1:

Observació del treball a l'aula segons els ítems de la graella de coavaluació. La nota forma part del 20% d'actitud.

FASE 2:

Presentació escrita:

-correcció i claredat de les idees expressades
-expressió escrita correcta
-fluidesa en l'exposició
-compliment de les condicions formals

Cada aspecte compta un 25% del total que rep la presentació escrita. La nota total forma part del 40% d'activitats en grup.

Presentació oral: segons els ítems de la graella esmentada. La nota forma part del 40% d'activitats en grup.

FASE 3: DIÀLEG

Segons respecte a les normes del diàleg, que són les de l'actitud i forma part, per tant, del 20% corresponent a l'actitud.

FASE 4: DISSERTACIÓ INDIVIDUAL

Seguint els criteris d'avaluació de la dissertació, forma part del 40% de la nota corresponent a proves escrites amb material de consulta o dissertacions.

Planificació de les sessions:
  • 19 - 23 de març- 3- 6 d'abril: treball en grup a l'aula
  • 9 d'abril: lliurament del treball escrit
  • 10-13 d'abril: exposicions orals
  • 16-18 d'abril: diàleg a l'aula
  • 19-20 d'abril: elaboració de la dissertació a l'aula

Aprofitem per difondre una altra manera d'expressar els conceptes filosòfics: gràficament. Al projecte Philographics de Genís Carreras, que també dissenya els logos del Barcelona Pensa i de la Olimpíada de Filosofia de Catalunya, en trobem una bona mostra. Us deixem aquí el que correspon a un dels temes treballats a l'aula de l'Optativa de Filosofia de 4t d'ESO. 

Free-will.jpg

diumenge, 1 d’abril de 2018

Filosofia musicada

Al llarg del que per a la majoria d'alumnes de 2n de batxillerat és el primer curs de filosofia, he anat proposant activitats en les quals, modificant el suport, han de posar en joc idees filosòfiques en formats diversos i amb finalitats també diferents. 

Un recordatori per a despistats o nouvinguts: 
  • Formular preguntes i il·lustrar-les amb una imatge fotogràfica original: Fotofilosofia, per a tot batxillerat. 
  • Aplicar les idees d'un filòsof a l'explicació d'un objecte aparentment gens filosòfic: El donut i la Història de la Filosofia, per a 2n de batxillerat. [Els murals no hi ha manera de penjar-los, però no patiu: he trobat la manera de fer que tothom pugui veure què van fer els estudiants. Aviat a aquest blog!]
  • Defensar una tesi al voltant d'un tema proposat amb eines audiovisuals: VIdees, per a 2n de batxillerat. 
  • Identificar fal·làcies en el discurs ordinari i en el dels líders polítics a partir d'un debat de campanya electoral: Caçadors de fal·làcies, per a 1r de batxillerat. 
Per als que encara no han superat el pleistocè pedagògic i la pràctica educativa que comporta aparellada, hauran de saber que totes aquestes activitats no s'entèn què tenen d'aprenentatge i com es poden avaluar sense el marc de les competències o capacitats filosòfiques que cal contribuir a desenvolupar (i avaluar en coherència) no només a l'aula de filosofia (...!!!!), tot i que per descomptat que a l'aula de filosofia. Un resum de les competències o capacitats filosòfiques a partir de Michel Tozzi  (i Brenifier, un altre mestre de la didàctica filosòfica) es troba a la imatge següent: 


Resultado de imagen de tozzi filosofia capacidades filosoficas

Els pocs lectors (i voluntariosos) d'aquest blog podran identificar les capacitats en les diferents activitats. L'única innovació d'aquesta professora, si és que fa tal cosa (no ho creu, els ho asseguro) és la proposta de suport i (això sí que és trencador) marcar tan clarament les condicions i els criteris com deixar un ampli marge per a l'expressió dels estudiants que per als esteticitistes inclouria el mal gust. No és al cap i a la fi un gust més, també amb diversitat de possibilitats? Doncs endavant amb l'apertura estètica, que és ètica, cal no oblidar-ho. 

Tot aquest (evitable?) pròleg serveix per a anunciar l'activitat del tercer trimestre proposada als estudiants de 2n de batxillerat i a la qual li he donat el nom de "Dígaselo con música". I és que la filosofia "es diu", aquest cop amb, com a mínim, ritme, potser també melodia. L'slam és una opció ja exposada en aquest blog

L'activitat creativa i en grup de 3 o 4 persones d'aquest trimestre és la realització d'un vídeo musical en el qual els membres del grup interpreten una cançó de contingut filosòfic que han d'haver composat ells mateixos, com a mínim la lletra. 

Les condicions generals que ha de complir el vídeo són les següents: 

a) Ha de ser una expressió MUSICADA d'idees filosòfiques dels autors que s'han treballat durant el curs fins al moment de lliurar el vídeo. Es valorarà la correcció de les idees exposades i la riquesa d'aquestes. 

b) L'expressió de les idees pot adoptar diferents formats: exposició argumentada o discussió temàtica semblen els més adients. Sense arguments i sense confrontació d'idees, és a dir, explicant merament idees d'algun filòsof no es podrà aspirar a aconseguir una puntuació superior a 4.

c) Es pot triar música de qualsevol estil musical i canviar la lletra, produir la melodia original a més del text o fer-ho a capella. 

d) La durada no ha de superar els 2 minuts.

e) A cada vídeo cal que consti el nom de la cançó al començament i, al final, el nom dels integrants del grup, l'assignatura i el nom de l'institut.

f) El vídeo es penjarà en format públic a youtube. 

g) S'enviarà l'enllaç a (adreça email professora) com a màxim el dia 15 d'abril a les 20h. 

h) Comptarà un 20% en la nota del trimestre. (Uaaaalaaaa, sento com xiulen els pensaments del rigor acadèmic del pleistocè!)

Criteris d'avaluació
  1. Correcció de les idees expressades
  2. Complexitat i riquesa de les idees expressades i/o de la temàtica tractada
  3. Diversitat de recursos expressius: veus, sons, imatges
  4. Sentit de l'humor i originalitat
  5. Qualitat tècnica
Cada apartat puntua un 20% del total. La rúbrica, en una altra ocasió, per no fer molt (més) llarga aquesta entrada. 

Uns quants exemples de les diferents possibilitats els podeu trobar seguidament: 
  • Un ritme conegut, una melodia que encaixa i a cantar! Fer el mico una mica també compta. 

  • Tries el tema i resumeixes l'argument. Potser d'un diàleg de Plató. Li poses música, la cantes i acompanyes la interpretació amb uns dibuixos animats originals. 

  • O bé una cançó molt coneguda la transformes en una cançó filosòfica en la qual demostres el teu coneixement d'idees filosòfiques. 

Aquí no direm allò tan tòpic de que hi ha infinites possibilitats, perquè és fals i sobretot una tonteria que no té cabuda a un blog de l'aula de filosofia. Però segur que ens oferiran propostes sorprenents i sens dubte excel·lents. Un altre potencial al qual no li donem curs, perquè (diuen, creuen) no encaixa en el currículum. 

A vegades les propostes accessòries marquen el centre al voltant del qual hauria de girar TOT. 

dilluns, 26 de març de 2018

Un mural cooperatiu a ètica de 3r ESO

L'avaluació competencial pot semblar informal, però tenir-ho tot perfectament identificat. Només quan es té la visió rància i antipedagògica que tota avaluació passa per l'examen (tradicional o no), no es pot entendre el que hi ha en aquest vídeo fet sense preparació i sense atendre a criteris d'excel·lència tècnica i tampoc "cromàtica": una activitat d'avaluació del treball fet durant sis sessions al voltant del suïcidi amb els alumnes de Cultura i valors de 3r d'ESO C.

Podrem penjar el mural? Ens asaltaran els monopolitzadors del "bon gust" qüestionant la "forma" i confonent-la amb el "contingut"? Per aquests i molts més una afirmació que és una reflexió definitòria: L'estètica és una forma d'ètica. Per si no s'entèn, aquí  es pot trobar un article on el filòsof Eugeni Trias elabora la relació entre ètica i estètica a partir de l'afirmació de Wittgenstein: Ethik und Aestethik sind Eins.

Perquè potser la d'aquesta professora és una ètica (com a matèria, com a docent, com a  eix vital) que incorpora l'element imprevisible, que permet que aparegui, que fa d'aquesta casualitat un dels eixos de la seva manera de fer a l'aula. Perquè la inclusió no pot ser la de les formes, sinó que ha de ser la dels continguts. Cal propiciar llavors l'expressió dels alumnes, cosa que no es pot fer sense acceptar més marges que els de la possibilitat real de ser-hi. En aquest cas, els límits físics del paper i de les parets de l'aula, els dels cossos sense por al fred del terra, però tampoc a la relació amb els altres cossos i amb l'espai buit del llenç. És aquesta una relació més aviat metafísica, fonamental, que serveix de metàfora a l'experiència dels adolescents: inventar en un espai proposat un projecte compartit de futur i, per tant, de vida.

L'ètica del compartir en la igualtat de la diferència ens porta a estètiques potser més brutes, imperfectes i asimètriques de les que s'acostumen a considerar des del conservadurisme pedagògic. La perspectiva és una mirada que vol deixar pas a veus i mirades d'altres, els que creixen davant dels ulls de totes les cámeres que els vulguin mirar. La mirada, si no té amor, tindrà la perspectiva del judici de valor estetitzant i esclerotitzant que només ofega, antieduca, ensinistra i cansa, recordant a Nietzsche. I tot això per tractar el tema del suïcidi. Què no es podrà fer quan la sintonia es produeix i es manifesta? La resposta en les normes que estan de més, no en les necessàries.







dimarts, 6 de març de 2018

De veritat, de veritat vam participar a la V Olimpíada de Filosofia de Catalunya

Per si algú es pensava que això de l'Olimpíada de Filosofia és un event minoritari, extravagant i quasi fantasma, us portem la prova fefaent de la seva existència i de la participació dels alumnes del nostre institut. Xiomara i Manol no van passar a la final de dissertació; tampoc Pau i David ho van fer a la de dilema moral. Però no importa, perquè l'experiència queda, ensenya i alimenta el virus de la filosofia que procuro encomanar als estudiants de filosofia. 

Alejandro, Óscar, Sonia i Adaia van presentar el vídeo que havien fet al voltant de Revolució i Utopia. Us deixem aquí el vídeo de la primera part de l'Olimpíada. Mireu a partir del minut 20:33, la projecció del seu vídeo juntament amb els d'altres centres, i la seva participació. Tots quatre autors van pujar a l'escenari del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i ens van explicar com l'havien fet i, sobretot, què volien expressar, quina era la seva tesi. Semblava que portessin tota la vida fent-ho!
CCCB EDUCACIÓ / V Olimpíada de Filosofia de Catalunya. Benvinguda i presentació (VO Ca) from CCCB on Vimeo.

dimarts, 27 de febrer de 2018

Diàleg amb Gaël Faye

La filosofia és diàleg des de Sòcrates. El diàleg no requereix dels practicants més que disposar de les eines per al diàleg (argumentació, sense fal·làcies, retòriques buides ni paranys o mentides), d'idees pròpies, de reflexions elaborades per un mateix, i de conèixer i respectar les normes del diàleg. No sempre dialoguem filosòficament, però sempre que fem filosofia dialoguem, ni que sigui, com va dir Plató, "un diàleg de l'ànima amb si mateixa". Si voleu saber quina és la diferència entre un diàleg qualsevol -això que sembla tan difícil d'aconseguir en l'àmbit de la vida sociopolítica a hores d'ara- i un diàleg filosòfic, podeu consultar aquí la proposta d'Irene de Puig, durant molts anys coordinadora del projecte Filosofia 3/18. 

El diàleg, fins i tot quan és interior, exigeix un altre, un desdoblament i alhora un reconeixement de l'altre com a semblant. El diàleg posa a prova la nostra convicció democràtica, perquè l'altre ha de ser un igual per poder dialogar, i també perquè té unes regles, unes normes, unes "lleis" que tots els participants acorden respectar i complir. No importa si la condició socioeconòmica ens "desiguala": la condició del diàleg és la igualtat i aquesta també és igualtat en el deure de complir i fer complir les lleis. Per això Sòcrates insistia que no tenia alumnes, sinó amics, perquè l'amistat era l'única relació entre iguals en l'Atenes de la seva època. Per això Sòcrates no va desobeir les lleis d'Atenes, ni tan sols quan van anar tan en contra seva que perdia la vida. Per tant, per dialogar calen dos amics que comparteixin l'objectiu del diàleg que, si és filosòfic, és la recerca compartida de la saviesa: de la veritat, del bé i de la bellesa; i que ho facin en un marc comú conegut per tots dos, i acceptat. 

Quan el Servei Educatiu del CCCB ens va oferir l'oportunitat de participar en el diàleg amb Gaël Faye, ens vam apressar a aprofitar-la. El diàleg ja era atractiu per se, per l'interlocutor.  Però aquesta professora de filosofia estava, com sempre, convençuda de que l'activitat podia ser una activitat amb un enfocament filosòfic. Tot plegat es tracta de fer filosofia fora de l'aula.

Aquí teniu el vídeo de la xerrada. Fixeu-vos bé en el minut 40: una alumna de 1r de batxillerat, Ionela Bageac, va fer la primera pregunta, des de la seva experiència, des de la seva reflexió. Amb sinceritat i senzillesa. 




Tots els alumnes de 1r de batxillerat van seguir el diàleg amb molta atenció, com es pot veure a les fotografies que va fer la Gemma Bello, professora acompanyant.



Un dels moments més entretinguts i que van suposar una sorpresa, va ser quan una alumna li va demanar que cantés i ell va demanar si hi havia algú entre el públic que ho fes bé. El resultat el podeu veure al vídeo i aquí, també gràcies a la Gemma Bello. 


Hi havia, però, una feina, un treball individual o en grup de dos que havien de fer a partir del diàleg amb Gaël Faye. Potser us sembla poca cosa, però estava pensada per fer pensar, sobretot per a recollir algunes de les espurnes de pensament que sorgissin a partir del diàleg amb Gaël Faye, entre els companys que feien la feina plegats, entre un mateix i el silenci. 

Els resultats han estat agradablement sorprenents. No calen comentaris: n'hi ha prou amb que llegiu les preguntes proposades, tal i com es demanava a l'activitat 2. 

Preguntes sobre la identitat: 
  • Què és la identitat? 
  • Podem tenir dues identitats? 
  • És social la identitat? 
  • Què és el que ens fa a nosaltres mateixos? 
  • La identitat és "un moviment"(definició de G. Faye)?
  • Es pot viure sense identitat?
Preguntes sobre la naturalesa humana: 
  • Som bons o dolents per naturalesa?
  • Què ens fa ser tan semblants i tan diferents?
  • Per què ens afecta més el que és negatiu que el que és positiu?
I van seguir fent-se -i fent-nos- preguntes metafísiques, ètiques, sociopolítiques...: 
  • Hi ha una realitat comuna per a tothom? 
  • Tothom veu la realitat tal com és? 
  • Tot el que passa, passa per alguna raó? 
  • Tot passa per alguna raó o som la raó de que tot passi? 
  • Som lliures? 
  • Som responsables de la nostra 
  • Quin és el perquè de tot? 
  • Què és viure? 
  • Si tots pensèssim igual, seria millor el món? 
  • Quin és el sentit de la vida? 
  • Què és bo i què és dolent? 
  • Què és el record? 
  • Com hem d'actuar? 
  • Què és la por? 
  • Què podem arribar a fer per por? 
  • Què és el temps? 
  • Les persones canvien? 
  • Com és una infantesa "normal"? 
  • El racisme s'ensenya? 
  • Està bé amagar la veritat? 
  • Poden ser objectives les ideologies? 
  • Es pot ser feliç en la ignorància?
  • És important el silenci?
  • Podem conviure sense normes?
I la guerra, especialment la guerra els va impactar molt a tots i la vida descrita per Gaël Faye després de la guerra: 

  • De què és conseqüència la guerra: dels nostres actes o de les nostres idees? 
  • Es pot trobar felicitat a la guerra?
  • Què és el mal? 
  • L'enemic: el busquem o el tenim? 
  • És just conviure amb el teu enemic? 
  • Tenen sentit les guerres? 
  • On es troba la pau?
  • Es pot entendre la guerra? 
  • Sempre és possible el perdó? 
  • Es pot perdonar a un criminal? 
  • La guerra pot portar alguna cosa bona? 
  • Si la guerra existeix, també existeix la pau? 
Dedicat a tots els adults que afirmen que no pensen i que no s'interessen per res els joves. Dedicat a tots els adults creients en l'evangeli posmodern de les emocions. No hi ha res més explosiu que la reflexió. 

Diria que aquesta petita experiència demostra que fa falta realment poc per obrir les portes de la seva reflexió i donar un espai a aquesta en forma de treball de classe no és que sigui innovador, és que hauria de ser una obligació de tots els aprenentatges. 

Seguim, però, amb els resultats de l'experiència del diàleg amb un altre que venia d'un altre món i ens explicava altres experiències ben diferents de les nostres. 

En una activitat es demanava si podien establir algun paral·lelisme entre la vida i l'obra de Gaël Faye i la seva. Hi ha moltes respostes que mereixen ser llegides, però d'entre totes elles, cal destacar la de Malika El Guerche: 

Jo realment he viscut auest sentiment de no saber a on pertànyer. Vaig arribar a Espanya amb vuit anys i vaig passar d'una cultura, una religió, uns hàbits coneguts per mi a altres completament diferents. Vaig haver d'adaptar-me, canviar coses de la meva vida. I quan anava de vacances al Marroc, també estava obligada a canviar altres coses. Això em va fer pensar: qui sóc realment? La persona que sóc aquí, a Espanya, o la que sóc al Marroc? 
Però després em vaig adonar que no era només una d'aquestes parts, sinó les dues. Perquè encara que semblava que era una altra persona quan estava en un lloc o en un altre, en realitat només deixava una part de mi a un costat per destacar l'altra part. 

Al final es demanava què havien après. Algunes respostes destacades poden ser les següents.

La de Samuel Cervantes, per exemple: La xerrada em va agradar molt i vaig aprendre sobre esdeveniments com el genocidi a Ruanda, el conflicte entre els tutsis i els hutus. També vaig aprendre que Burundi havia estat francesa i que per això ell es va poder exiliar a França i emprendre una nova vida i arribar a ser la persona que ara és. 

O la d'Omar Verdezoto i Ionela Bageac: La nostra identitat la fem nosaltres mateixos. Provenir de diferents països s'ha de veure com una cosa especial, i hem de fer de tots els rius un de sol. 

I per acabar, la resposta de Malika El Guerche: He après que de vegades en aquest món la gent t'obliga a portar una etiqueta o una altra, com si no poguessis tenir més d'una qualitat, més d'una característica que et defineixi. Però que en realitat tots nosaltres som una fusió del que ens defineix, de totes les nostres parts positives i negatives, de la nostra llengua, de la nostra religió, etc...
La gent pot fer coses que en altres circumstàncies no faria. Hi ha persones que viuen en bombolles i no s'adonen, o no volen adonar-se, del que passa al seu voltant fins que la bombolla explota i s'adonen bruscament de la realitat. 

De vegades es necessita un moment de silenci per poder pensar amb claredat, i la lectura i l'escriptura són el millor mètode per gaudir d'aquest moment. He après que a través del silenci podem escoltar i entendre els nostres pensaments més interns. 

Desaprofitar tot aquest potencial, no us sembla que no hauria de passar mai? 


diumenge, 25 de febrer de 2018

Cultura i valors ètics amb filosofia

Per algú que no sàpiga com és tractada aquesta matèria poc menys que maleïda, el títol de l'entrada li resultarà estrany, potser redundant. A diferència d'una de les malediccions que suporta, ser l'alternativa a la matèria de religió catòlica (en filosofia tenim com a virtut ser precisos amb el nom de les coses), Cultura i valors ètics no és assignada a professorat especialista, sinó a aquells que han d'omplir horari. L'actual Decret de l'ESO li ha donat un àmbit apart i propi juntament amb la filosofia optativa de 4t d'ESO. Malgrat això es tracta d'omplir horari i aprofundir en un dels desastres de l'educació secundària obligatòria que tenim: reduir a una etiqueta la presència quasi testimonial d'una assignatura d'ètica. 

Tampoc no és que sigui una matèria apreciada per la majoria del professorat de filosofia, que juntament amb el de clàssiques (???) té assignada, en principi i també per Decret, aquesta hora penjada en el currículum dels alumnes. A ningú no l'interessa què es fa en aquesta hora de classe, de manera que es propicia que es faci des de qualsevol cosa a res. Els tòpics recorren els llibres de text que s'ofereixen per a tal tasca que, com si fos una mena de pràctica surfista, consisteix en passar de la millor manera l'estona. La llibertat sembla total, l'organització nul·la, la programació inexistent, la coherència interna de curs en curs un misteri. Per tant, quina oportunitat d'or per a experimentar, em vaig dir. I així estic treballant amb alguns grups de 3r d'ESO. 

D'entrada, ni que fos per evitar repeticions, la proposta dels temes la van fer ells. La tria de l'ordre en què els volien tractar també. Durant el primer trimestre van ser poques les sorpreses: masclisme i feminisme, LGTBIfòbia. L'enfocament i la manera de treballar a classe eren l'aposta d'aquesta professora: 
  • van ser tractats com a casos particulars d'un fenòmen més ampli, la discriminació
  • es va combinar el treball en grup amb el treball individual, que només es va proposar al final
  • s'avaluen les activitats, però també, i molt, l'actitud
  • no s'ensenyen valors: es discuteix i es dialoga. Tots els acords els pren el grup. 
Al segon trimestre les propostes van canviar i diria que van mostrar què temes interessen quan deixes opcions obertes i defuigs els tòpics: el suïcidi i la prostitució. Em vaig sorprendre de les propostes, però m'hi vaig posar mans a l'obra. 

Seguidament explico com hem treballat el tema del suïcidi. El marc de reflexió ha estat la llibertat personal. Segueixo negant-me a ensenyar valors, ni molt menys a educar en valors. A classe de cultura i valors amb filosofia es reflexiona, es discuteix, es dialoga. 

D'entrada, una cançó: Everybody hurts de REM. A més d'estar escrita per als que pensen suïcidar-se, és una cançó magnífica d'un gran grup de música pop. 



Comentant la música i la lletra vam preparar-nos per introduir algunes idees bàsiques sobre el suïcidi. Va ser molt curiós comprovar la seva sorpresa davant la magnitud del problema al nostre país i arreu del món. Seguidament vam centrar-nos en el suïcidi en l'adolescència i vam començar a desfer-nos dels tabús, fent prevenció - sí, prevenció- a les sessions de classe. El ritme era lent, però la qüestió ho mereixia. Les hores de classe setmanals passaven en un estat de suspens i atenció intenses. Diran que és una "maria". Què sabran els que ho diuen...Però seguim. 

Era imprescindible comptar amb testimonis, al meu parer, però ho vaig consultar amb ells. Els veia massa atents, potser afectats fins a un punt que no em podia imaginar. Preguntava al final de cada sessió: no, no sabien tot això, ni s'ho imaginaven. Ningú no els havia parlat mai de trastorns mentals, ni de depressió. No entenien que s'amagués el problema. Quan van proposar i decidir el tema només volien entendre perquè hi havia gent que es suïcidava. Quan els vaig preguntar si els semblava bé escoltar testimonis d'afectats van dir que sí. I vaig preparar una activitat que podeu trobar aquí per treballar els primers trenta minuts d'aquest documental excel·lent: Supervivientes.


Estem acabant el trimestre i el tema a les sessions de classe, tal i com el vaig preparar. Assajarem una forma d'avaluació compartida i, sobretot, haurem fet de la necesssitat més que virtut, haurem fet unes bones classes de Cultura i valors ètics, em penso. Un altre dia, amb els resultats d'aquesta i de l'altra activitat, us explico com hem treballat sobre la prostitució. 

dimecres, 21 de febrer de 2018

Això de l'amor a filosofia de 4t ESO

Durant dues setmanes parlem de l'amor a les classes de filosofia de 4t d'ESO. Motiu? Aquesta celebració importada de la diada de Sant Valentí  ens ha servit, no d'excusa, sinó de molt bona raó per tractar el tema i fer el que correspon a qualsevol classe de filosofia: explorar el significat del concepte, mostrar el seu caràcter històric, analitzar les diferents nocions existents i els arguments que critiquen alguna concepció determinada, entendre propostes contemporànies i portar-ho així com ho hem treballat (deconstructivament i crítica) a l'experiència dels alumnes. 


Hem començat pel primer concepte d'amor rellevant que apareix en la història de la filosofia. L'autor del qual va ser Plató, qui si no! Maite Larrauri explica amb molta claredat com hem d'entendre l'amor platònic. I entre tots es treballa a classe amb aquestes activitats

La qüestió es complica quan ens decidim a tractar el concepte vigent per excel·lència si hem d'atendre a pel·lícules, novel·les i cançons des del s. XVIII fins avui dia: parlem de l'amor romàntic des de la perspectiva crítica i irònica que ens aporta Alain de Botton. 


I tornem a proposar unes activitats de comprensió, aquestes força més complicades. En l'aplicació a l'aula es posa de manifest que la idea d'amor que els estudiants tenen acríticament assumida és la de l'amor romàntic. Resulta curiós observar les dificultats que suposa qüestionar aquest mite del pensament contemporani. 

L'esforç dels estudiants és evident. Que el tema interessa, també. Però, on volem anar a parar amb tot això? La teoria no ens serveix per a la nostra pràctica? Com podem posar a prova les idees sobre l'amor? Com que els experiments d'aquesta mena és preferible fer-los amb gasosa, treballem aquest cop a partir d'un capítol de Merlí sobre l'amor en el qual ens exposa les idees de S. Zizek, també crítiques amb el concepte d'amor romàntic, alhora que implicades en la nostra vida actual. La metàfora és la basura, perquè aneu preparats. Zizek sembla fet a mida per un personatge com Merlí. 




El treball proposat sobre el capítol combina la comprensió de les idees amb l'anàlisi de les relacions personals expressives d'algun tipus d'amor. Sense que ho digui el guionista, ressona l'obra d'Eric Fromm, L'art d'estimar, que potser podríem posar com a llibre de lectura algun curs. 

I després de tot això, què més? Després de tant rumiar, què ens queda per fer? Un examen? Ni parlar-ne! Perquè precisament de parlar es tracta el que ens queda: practicarem un cop més el diàleg filosòfic. Què és això: ni un debat, ni una conversa, ni una discussió, ni un diàleg. 

En parlem i en veiem a una altra entrada del blog. 

dilluns, 12 de febrer de 2018

Amor i filosofia

Una qüestió filosòfica des de sempre. Així ens ho mostra El Banquet de Plató i moltes obres i filòsofs més. En podem trobar una bona síntesi al llibre Amo, luego existo de Manuel Cruz. 

Hem d'obviar els exemples dolents que ens trobem ben a prop. A Merlí, sèrie de TV3, el personatge principal, tot i ser un bon professor de filosofia -de la modalitat encantador de serps, però- era un mal filòsof. Ni coherència ni rigor en cap sentit de la seva vida i obra, si per obra hem d'entendre com abordava la vida, ben lluny dels principis filosòfics que amb més o menys encert es podien veure plasmats en les històries dels seus alumnes. Sobretot d'amor no era un bon mestre. El personatge era expressiu d'una manera de viure les relacions amoroses que, no per menys freqüent i acceptada, no deixa de ser poc amorosa. Imperatius del mercat, que no de la moral. 

Per estimar cal ser, s'ha pensat sempre, però potser és a l'inrevés com cal veure-ho: per ser, cal estimar. Reinventem el cogito cartesià i el transformem en un estimo, llavors sóc. 

De maneres d'estimar no caurem en el tòpic de dir que hi ha tantes com a persones. Si fem una ullada al nostre voltant, podrem observar que les formes d'estimar que es practiquen són poques i molt convencionals. De fet, tot el que no suposi una acceptació i una conversió en convencional no és practicat en cap racó del món, que se sàpiga. 

De racons, però, n'hi ha molts que no es troben a les cambres fosques dels llocs on algunes formes d'amor són prohibides com Rússia i Corea. De racons n'hi ha que no són visibles, que són racons interns, de la ment o de l'ànima, si volem fer servir el terme tradicional. Pels racons anem amb la filosofia, de la mà d'aquesta, i descobrim -hi ha alguna filosofia que no sigui descobriment?- que tampoc no hi ha tantes formes d'amor com filòsofs, però que la varietat és molt més gran que no pas ens mostren les convencions que els historiadors de la vida social poden inventariar com a "signes dels temps". 

Del seu temps és sempre la filosofia, potser una de les que més de les produccions humanes. Sense obsolescència programada, cada cop que toca caure en la inevitable celebració dels sentiments - aquests sí que comercialment programats- aquesta aprenenta de filòsofa es remou incòmoda dins de les sabatilles i sota la manta que l'aixopluga. Fa fred, però cal sortir de casa. De l'amor, què en saps? es pregunta. Mira, dependrà sense sofisteries, de quin sigui el destinatari i quin sigui el marc conceptual. No n'hi ha tantes formes d'amor. Com a mostra, unes quantes. 


Tot el que la filosofia et pot ensenyar...

...però has de tenir curiositat, inquietud i ganes d'aprendre. Tot el que la filosofia et pot ensenyar serà una secció amb articles més que posts en aquest blog, amb l'esperança que l'exercici diari de la docència de la filosofia en la secundària obligatòria i postobligatòria no ofegui sinó que esperoni la reflexió sobre aquesta mateixa tasca, sobre les condicions en què ha de portar-se a terme, sobre la filosofia mateixa i, com si no, sobretot el que et pot ensenyar. 
Sí, "et" pot ensenyar: a tu, qui potser llegeixes passivament i vius no saps ben bé perquè ni com si t'atures a pensar a una mica. Coses de la vida que la filosofia, fidel sempre a si mateixa, et dirá a la cara, tant si vols com si no. Si fuigs, trobarà la manera. Aquestes entrades són, per descomptat, una provocació. No en sabem de fer filosofia sense provocar. Som hereus de Nietzsche, tot i que no tan explossius. 

Malgrat els ídols de la tribu que va identificar Francis Bacon, els cultes del nostre temps no són gaire diferents als que es van trobar els primers filòsofs. Si la filosofia continua tenint sentint és perquè no triomfa mai allà on intenta simplement existir, sense arrels que no siguin flotants i sense vent de la història al qual no s'abandoni. 

Per si voleu un avanç, una pista per saber per on anirem, llegiu aquesta entrevista a Manuel Cruz, filòsof:

Para mí no hay temas filosóficos y no filosóficos sino que hay un tratamiento filosófico de un tema. Y cualquier cuestión en principio es susceptible de reflexión. 

Comencem, ja. 

diumenge, 11 de febrer de 2018

¡Pero con funky!

Recupero aquest any una activitat pensada a partir del slam de Dani Orviz. Tot i ser una proposta pensada per a principi de curs, per al primer trimestre, no hi ha hagut ocasió de fer-la abans. Coses d'haver d'anar a poc a poc. 

Proposta: identificació i anàlisi de les idees del text poètic recitat pel guanyador del Poetry Slam de Barcelona 2013, Pati de les dones del CCCB. Formulació de preguntes implícites, derivades, més enllà. 

Nivell: 1r de batxillerat. Temporització: una sessió, a principi de curs. Metodologia: visualització conjunta a l'aula després de que la professora expliqui breument l'exercici. Treball en grup de tres alumnes. Exposició dels resultats a la resta de la classe. 

Condicions: Però amb funky!